Acabant el meu
període de pràctiques em donen la oportunitat de vigilar la visita entre un nen
de 2 anys i el seu pare, és una visita segura i per tant deixen que ho faci
sola.... La meva tasca és registrar
emocions, gestos i paraules que es puguin produir durant la trobada. És la
primera vegada que m’enfronto sola a una situació professional amb tanta
càrrega emocional, em sento nerviosa i emocionada, sento que anirà bé.
La visita va bé. Es
produeixen interaccions afectuoses entre pare i fill. Però a la sala hi ha un
clima estrany. El futur del seu vincle ha estat determinat per un jutge. Aquest
pare ha perdut la custòdia del seu fill. Quedarà en mans d’un familiar de la
mare. Ell fa 24 hores que ho sap. No s’ho creu. No s’ho vol creure.
Aquest és un cas
difícil. Ja que l’infant viu al centre des del dia del seu naixement. La
proposta d’acolliment que va fer l’equip tècnic del centre no és la que ha dictaminat
el jutge. Per tant hi ha mal estar i preocupació pel futur d’aquest infant.
La única actuació que
cal fer és un recurs al jutge per tal de revisar l’expedient i analitzar bé les
causes de la decisió.
Aquest és el meu
últim dia de pràctiques.
No hay comentarios:
Publicar un comentario