A continuació explico
a mode de resum les dues observacions següents. Aquesta vegada no utilitzaré el
quadre de recollida de dades, sinó que aprofitaré aquest espai per a exposar l’experiència
i reflexionar al respecte.
- Observació al CDIAP
22 de març 2013 – 10h
Nena de
cinc anys que ha patit desatenció en les necessitats bàsiques durant la primera
infància i manca d’estimulació. Durant els tres primers anys de vida la família
ha considerat que patia una discapacitat motriu i intel·lectual i la nena ha
desenvolupat un caràcter fruit del tipus d’atenció que ha rebut. Té un
desenvolupament cognitiu adequat per la seva edat. No pateix cap dificultat. Té
conductes pròpies d’un bebè. Actualment aprèn hàbits i responsabilitats.
El centre d’acollida està molt descontent amb
l’assessorament del CDIAP. Durant les sessions no han rebut cap pauta i
indicació per a tractar la conducta de l’infant. La decisió d’abandonar el
CDIAP és del CA, Ja que encara no ha estat donada d’alta del servei d’assessorament. Observo durant 50 minuts la sessió de joc
lliure, a la sala hi ha la psicòloga del CA i la del CDIAP. La nena juga amb
joc simbòlic. No rep cap indicació. I juga lliurement a cuinetes, plastilina i a dibuixar.
A destacar de la sessió...
Hi ha un moment en que la nena veu un dibuix
seu a la paret i demana fer-ne un altre, però aquesta vegada de la mare. Quan
acaba la sessió el dibuix queda a la sala.
Considero que a la sessió hi manca cert
guiatge per part de la professional, penso que la nena ha de fer un pas més en
el seu treball i cal ajudar-la a desenvolupar la seva autonomia. I no tant sols
en l’espai del CDIAP sinó que cal acordar entre els professionals implicats
unes pautes molt concretes a seguir.
No hay comentarios:
Publicar un comentario