CONCLUSIONS

S’acaba el període de pràctiques al centre d’acollida i comença un període d’anàlisi i reflexió sobre els aprenentatges realitzats i sobre el futur de la meva intervenció com a psicopedagoga.  Per poder formular el pla d’intervenció serà necessari fer un anàlisi de la meva estança durant les pràctiques i d’aquest anàlisi fer una detecció de necessitats. 

Pel que fa als objectius que em plantejava a l’inici del període he de dir que per les característiques de les pràctiques (75 hores) i pel tipus de servei s’han complert els dos objectius principals. Al llarg d’aquest temps he pogut conèixer el procés que segueixen els diferents professionals per elaborar la Síntesi Avaluativa, que tal com diu el nom es tracta del resultat d’una sèrie d’intervencions i gestions que avaluaran la situació socio-familiar de l’infant atès. En aquest aspecte vull destacar que degut a la curta durada de les pràctiques no va ser possible intervenir en el treball d’estudi de les famílies, la direcció del centre no ho considera oportú. Treballar amb les famílies requereix del treball continuat des de l’inici de l’estudi fins al final (la duració de l’estudi és de 6 mesos). 

D’altra banda he pogut participar en diferents estratègies d’intervenció dirigides als infants, es tracta de; l’exploració pedagògica, de la observació a la teràpia familiar, la visita al CDIAP, la observació d’una visita pare-fill. Són actuacions pròpies del dia a dia d’un centre d’acollida que m’han permès aprendre moltíssim sobre quines són les prioritats en les intervencions dels professionals davant el casos que atenen.

Pilarin

Per acabar vull destacar el període d’atenció directe. Viure directament els casos ha permès arrodonir el meu aprenentatge, ja que planificar estratègies, organitzar reunions i proposar millores per aquest nens i nenes no és possible si abans no els has alimentat, si no hi has jugat, si no els has vestit, si no... 

Vull agrair als treballadors i treballadores dels centre d’acollida la seva predisposició perquè la meva estança al centre sigues profitosa i enriquidora.

PROPOSTA D'ACOLLIMENT DENEGADA

Acabant el meu període de pràctiques em donen la oportunitat de vigilar la visita entre un nen de 2 anys i el seu pare, és una visita segura i per tant deixen que ho faci sola....  La meva tasca és registrar emocions, gestos i paraules que es puguin produir durant la trobada. És la primera vegada que m’enfronto sola a una situació professional amb tanta càrrega emocional, em sento nerviosa i emocionada, sento que anirà bé.

La visita va bé. Es produeixen interaccions afectuoses entre pare i fill. Però a la sala hi ha un clima estrany. El futur del seu vincle ha estat determinat per un jutge. Aquest pare ha perdut la custòdia del seu fill. Quedarà en mans d’un familiar de la mare. Ell fa 24 hores que ho sap. No s’ho creu. No s’ho vol creure. 

Aquest és un cas difícil. Ja que l’infant viu al centre des del dia del seu naixement. La proposta d’acolliment que va fer l’equip tècnic del centre no és la que ha dictaminat el jutge. Per tant hi ha mal estar i preocupació pel futur d’aquest infant.

La única actuació que cal fer és un recurs al jutge per tal de revisar l’expedient i analitzar bé les causes de la decisió. 

Aquest és el meu últim dia de pràctiques.

CLOÉ MADANES

Teràpia familiar seguint les línies estratègiques de la terapeuta Cloé Madanes.

Participo d’observadora en la segona sessió de treball que s’ha planificat amb una família del centre d’acollida. Els tres fills d’aquesta família estan ingressats al C.A i cal treballar moltes vivències familiars viscudes amb anterioritat per així gestionar els danys. 

Cloé Madanes

Una de les premisses de l’enfocament de Madanes és l’ajuda institucional VS autoajuda, es realça la família com a grup de suport mutu, es considera que es podran donar més suport aquelles persones que mantenen una relació i es coneixen mútuament. El problema moltes vegades és degut al tipus de relacions que es mantenen en situacions familiars, estic parlant de les relacions de jerarquia. La següent premissa que ens comenta Madanes és la jerarquia VS xarxa social, les jerarquies ens remeten al poder i al control, en canvi l’estructura de xarxa social es caracteritza per relacions horitzontals i igualitàries. L’autora busca ensenyar la teràpia a la família perquè aquesta apliqui els elements bàsics de l’ajuda mútua, pretén també que la família vetlli pels drets humans i tingui una actitud moralment correcte. L’objectiu doncs de la teràpia és organitzar a la família perquè sigui una xarxa d’autoajuda mútua.

L’observació em permet conèixer com portar a terme aquesta línia terapèutica i com s’ha de posicionar la terapeuta. La seva actitud d’empatia i confiança cap a la família és essencial perquè aquesta senti possible avançar amb l’ajuda mútua.

EXPLORACIÓ PEDAGÒGICA

2. Observació a l’exploració pedagògica

25 de març de 2013

Nen de 5 anys, cursa P-4. Té el diagnòstic d’hiperactivitat. A casa ha viscut patrons de conducta agressius i desatenció. A l’escola presenta hiperactivitat, manca d’atenció i agressivitat. Els resultats acadèmics reflexen que el nen té dificultats. Durant la sessió el nen es mostra inquiet però està disposat a fer els exercicis. Li costa concentrar-se però quan la pedagoga li ho demana, ell fa l’esforç. Pot fer tres fitxes, però a partir d’aquest moment demana marxar a jugar a baix. Fan un pacte i acorden fer-ne una més. Li costa molt fer aquesta última.

L’objectiu de la pedagoga del centre és avaluar adequadament les aptituds de l’infant a l’inici de la seva activitat escolar per a establir un pronòstic de les seves possibilitats d’aprenentatge al llarg de la seva etapa escolar. És essencial conèixer com es desenvolupa en aquesta etapa  ja que és una etapa bàsica per a la formació del nen i és fonamental pel seu equilibri emocional i la seva adaptació a l’entorn.

A destacar de la sessió...

És important avaluar els resultats dels exercicis per conèixer les aptituds del nen. Fins ara les informacions que tenim del seu desenvolupament són negatives, d’una banda ens trobem amb l’explicació de la mestra sobre els mals resultats acadèmics i sobre el mal comportament a la classe. I d’altra banda tenim la informació del seu comportament al C.A que ens diu que és un nen força inquiet i amb tendència a emprar l’agressivitat. Les proves ens diuen que l’infant té unes aptituds pròpies de la seva edat. Així que aquest instrument ens dona moltes pistes sobre les línies a seguir per millorar la situació d’aquest nen de 5 anys.

 Instrument emmprat: AEI. Aptitudes en educación infantil. (preescolar 2). Ma. V. de la Cruz

CDIAP

DUES OBSERVACIONS MÉS...

A continuació explico a mode de resum les dues observacions següents. Aquesta vegada no utilitzaré el quadre de recollida de dades, sinó que aprofitaré aquest espai per a exposar l’experiència i reflexionar al respecte.

1. Observació al CDIAP

22 de març 2013 – 10h

Nena de cinc anys que ha patit desatenció en les necessitats bàsiques durant la primera infància i manca d’estimulació. Durant els tres primers anys de vida la família ha considerat que patia una discapacitat motriu i intel·lectual i la nena ha desenvolupat un caràcter fruit del tipus d’atenció que ha rebut. Té un desenvolupament cognitiu adequat per la seva edat. No pateix cap dificultat. Té conductes pròpies d’un bebè. Actualment aprèn hàbits i responsabilitats.

El centre d’acollida està molt descontent amb l’assessorament del CDIAP. Durant les sessions no han rebut cap pauta i indicació per a tractar la conducta de l’infant. La decisió d’abandonar el CDIAP és del CA, Ja que encara no ha estat donada d’alta del servei d’assessorament. Observo durant 50 minuts la sessió de joc lliure, a la sala hi ha la psicòloga del CA i la del CDIAP. La nena juga amb joc simbòlic. No rep cap indicació. I juga lliurement a cuinetes, plastilina i a dibuixar.  

A destacar de la sessió...

Hi ha un moment en que la nena veu un dibuix seu a la paret i demana fer-ne un altre, però aquesta vegada de la mare. Quan acaba la sessió el dibuix queda a la sala.

Considero que a la sessió hi manca cert guiatge per part de la professional, penso que la nena ha de fer un pas més en el seu treball i cal ajudar-la a desenvolupar la seva autonomia. I no tant sols en l’espai del CDIAP sinó que cal acordar entre els professionals implicats unes pautes molt concretes a seguir.