sábado, 20 de abril de 2013

LA MANCA D’AFECTIVITAT EN EDAT PRIMERENCA



REFLEXIONS


Observant el comportament d’aquests infants, arribes a la conclusió que les seves conductes varien de la resta de nens que han nascut en un entorn familiar; amb l’amor, el refugi i l’afecte d’una figura protectora. La carència afectiva senyala la situació en que es troba un infant que ha patit la privació de la relació, principalment amb una mare, a conseqüència d’això es produeix un dèficit d’atenció afectiva en edat primerenca. I es pot observar en la conducta dels bebès a través de plors constants per cridar l’atenció de l’adult. Les alteracions per manca relacional es refereixen a aquelles situacions en què la maduració de la personalitat del nen s'interfereix per la falta greu d'estimulació afectiva. En l'ésser humà no existeix la possibilitat d'una maduració correcta sense la calor afectiva de l'amor.
 
L'absència greu d'estimulació afectiva durant la infància per part dels adults, que juguen un rol relacional afectiu important, provoca l'aparició de trastorns, no tan sols de la maduració, sinó també símptomes clínics que s'expressen en trastorns somàtics, afectius i conductuals.

La falta d'afecte d’una figura protectora es caracteritza per produir en el nen un estat psicològic d'avidesa afectiva i por de pèrdua o de ser abandonat, tant si ha patit en la realitat una privació afectiva de la mare o com si ho ha sentit com a tal. És tal la necessitat de rebre un senyal d'afecte que el bebè roman en un estat de cerca afectiva, que es manifesta a través d’una actitud d’assegurar-se contínuament de l’existència permanent de l’afecte de l’altre i així sentir-se segur.

1 comentario:

Rosa dijo...

Hola Georgina;
el teu comentari es del tot encertat en el que dius, estic totalment d'acord amb tú amb que la falta d'afecte no només afecta a la persona en el àmbit soci-afectiu, sinó que la manca de vinculació amb la família pot afectar a tot el seu desenvolupament emocional, i això està demostrat. Es evident que un nadó necessita d’un adult per cobrir les seves necessitats bàsiques, però les interaccions entre tots dos van més enllà de les atencions de les seves necessitats físiques. El vincle que es constituirà es la base del seu posterior desenvolupament, sobretot com tu deies Georgina, a nivell emocional.