ATENCIÓ DIRECTE

A la primera reunió amb la directora per acordar el meu treball i exposar la finalitat de les meves pràctiques, exposo la meva voluntat de treballar durant un període amb atenció directe. Considero que és la base del treball; sense conèixer de primera línia les intervencions amb els infants difícilment podré avaluar i formular un diagnòstic de la seva situació. 

Dues setmanes a la sala de bebès

La primera impressió és forta. En el moment de la meva entrada hi ha sis bebès entre 2 i 9 mesos. Els motius dels desemparaments són molt greus; dos dels bebès han desenvolupat patologies molts severes; un a causa de les negligències comeses en el seu entorn i l’altre degut a una malaltia atesa en un entorn desfavorable.

Pilarin

El meu objectiu és conèixer com atenen aquests infants i com els transmeten estima i afecte. L’equip que es fa càrrec d’aquests bebès són; dues educadores amb el suport d’una o dos voluntàries fixes durant la jornada. I compten amb l’assessorament mèdic d’un metge i d’una infermera. 

La meva tasca durant la primera setmana és; observar i aprendre com funciona l’equip de bebès. L’atenció als bebès així com a la resta d’infants es fa a través de tres torns d’educadors; matí, tarda i nit. Durant el torn de tarda es contempla; la migdiada, el berenar, el passeig/estimulació i el sopar. 

A partir del tercer dia ja començo a intervenir. Cal preparar biberons, canviar bolquers, vestir-los, etc. Tasques diàries que els infants reben a través de mans i cares diferents. No discerneixen entre un i altre adult. Es calmen als braços de qualsevol persona i somriuen a tota persona aliena que aporti carantoines. Dels sis bebès, tan sols n’hi ha un que mostri preferències per una o altra persona.