Sessió lúdica de 45 minuts entre la psicòloga i un infant.
Precisament al
centre d’acollida aproximadament un 30% dels infants atesos han estat víctimes
de la violència masclista en el seu entorn familiar. Aquest fet ja és un indicador
per a treballar amb l’infant les seves dificultats al respecte per això la
psicòloga prepara unes sessions bimensuals amb aquest nen.
A continuació es
mostren les notes de camp segons Patton (1987) i Jorgensen (1989). Entenc que les notes de camp poden fer-se llargues, però per la seva rellevància respecte a les caracterítiques del infants víctimes de maltractament masclistes, ho he considerat oportú.
____________________________________________________________
21 de març 2013 –
11h
Sala de jocs del Centre d’Acollida la Dida. Sala de 20 metres quadrats amb parquet i colors càlids. A una cantonada hi ha un escriptori i dues cadires.
Hi ha un prestatge amb jocs de taula i jocs simbòlics per a nens de 3 a 10 anys.
I al terra hi ha dues caixes amb ninots característics de l’edat de 3 a 6.
Assistents: psicòloga del servei
i infant de 5 anys.
Activitats que es produeixen: s’asseuen
l’infant i la psicòloga a l’escriptori. Ell quan vol alguna joguina va
buscar-la i torna a asseure’s.
Interaccions que es produeixen: (la
psicòloga l’informa de la meva presencia. Ell assenteix amb el cap.) Agafa un
ninot d’action man i diu “la figura es grande y dura”. (Ell agafa diferents joguines, una rere l’altre, una d’elles és una
pistola i ens dispara repetidament a les dues. La psicòloga li proposa jugar a
metges, li ofereix una figura trencada i li demana que li arregli, ell diu que
no). (Ell es dirigeix a la caixa de ninots buscant alguna joguina en concret,
però no l’ha troba, i agafa una aranya i li tira a la psicòloga, deixa l’aranya
ràpidament i torna a agafar la pistola i ens dispara a les dues. Deixa la
pistola i agafa quatre herois.) La psicòloga diu: “montamos una historia con los héroes?” (I ell munta una baralla entre els quatre ninots, un d’ells és un
gegant. El joc acaba quan els tres ninots ataquen al gegant.) La psicòloga diu: “siempre se enfadan, como tu en el cole”, el nen respon “si”. Ella pregunta “¿qué podrían hacer los tres héroes para no enfadarse con él?”, ell diu
“no sé”. La psicòloga li proposa fer les paus a
través d’algun joc, a ell li costa acceptar però finalment decideixen entre els
dos muntar un partit de futbol. Llavors
es desplacen al terra i fan un partit cada un amb dos ninots. El joc d’ell és
molt agressiu, en repetides ocasions ella li demana que jugui amb suavitat. Ell
es cansa molt ràpidament de jugar i para de jugar. Llavors ella li pregunta si
vol jugar amb el teatre. Ell agafa ràpidament la titella del rei, i comença a
tocar-li el cul a la reina, llavors ell agafa un altre titella masculina i
entra a l’escenari i diu: “voy a matar”.
En aquest moment ell es posa nerviós i ell sol torna amb el joc de tocar el cul
a la reina i ara li fa petons, la psicòloga que és la reina li diu que si segueix
així trucarà a la policia. Ell diu “te
voy a matar”, “muy mala”. Llavors la psicòloga li demana de fer les paus i
ell accepta. La psicòloga li proposa anar cap al menjador a jugar a d’altres
jocs amb els seus amics. Ell diu accepta i s’acaba la sessió.
