CONCLUSIONS

Aquí s’acaba el període de pràctiques, però també s’acaba un període que havia esperat amb molt d’interès. Des de que vaig iniciar els estudis de psicopedagogia em vaig plantejar les pràctiques com la oportunitat d’apropar-me a un tipus de servei que a part de transmetre’m coneixements teòrics em transmetés també valors, i estic molt satisfeta per haver-ho aconseguit.

Em plantejava tres objectius...

El primer; conèixer com es treballa en atenció directe amb nens i nenes que han viscut una separació de la família biològica i aquest va ser part del treball del Pràcticum I. I la primera meta aconseguida.

El segon; aprendre com treballa l'equip tècnic d'aquest tipus de servei el qual té l'objectiu de conèixer lal situació sociofamiliar de l'infant per valorar la proposta d'acolliment més idònia per l'infant.I es tracta de la segona meta aconseguida.

El tercer; proposar una millora en una de les necessitats detectades al centre d'acollida. Aquest objectiu s'ha fet palès amb l'assessorament realitzat al llarg del Pràcticum II sobre com intervenir davant de les dificultats d'aprenentatge que presenten els infants que cursen educació primària. 

Els tres objectius s'han complert i n'estic molt satisfeta. Però tot i així no tot són flors i violes; he estat en un sector on la figura del psicopedagog no es contempla i això d’entrada va generar la primera complicació, les tasques pròpies de la nostra figura professional estant repartides entre l’equip tècnic i vam haver de fer un anàlisi de les necessitats per, de mica en mica, trobar el meu camí. 

 A més a més al llarg de la meva intervenció ha estat necessari adaptar el tipus de resposta. A partir de la meva observació/participació a l'estona dels deures vam haver de fer un petit gir i modificar el tipus d'assessorament. Aquests dos factors que en un primer moment poden dificultar l'evolució del projecte, s'acaben convertint en motors d'aprenentatge gràcies a l'equip del centre, la qual cosa em fa estar molt orgullosa d'haver-hi format part. 

 









Georgina Lorencio Puig
Estudiant de Psicopedagogia 

AIXÒ JA S'ACABA...

El meu període de pràctiques va finalitzar el dia 12 de Novembre però seguiré vinculada al centre fins el dia 19 de Desembre, vaig considerar que el tipus de intervenció que em plantejava requeria més atenció i observació als nens i nenes protagonistes de l’assessorament. Per això, després de parlar-ho amb la tutora vam quedar que continuaria assistint a la sessió de deures un dia a la setmana. Valoro molt positivament aquest temps dedicat a aquestes sessions perquè m’han permès perfilar el tipus de tasca a elaborar i sobretot m’han permès seguir  aprenent dels nens i nenes amb qui he estat. 

Abans de tancar aquesta entrada volia donar resposta a una companya de la UOC que en la última valoració de blogs que vam fer, em demanava que penjés algun test psicopedagògic que hagués utilitzat al llarg de les pràctiques. Vull comentar que no he utilitzat cap test, m'he centrat molt en la observació de les conductes disruptives que a la llarga els han generat dificultats d'aprenenetatge i he centrat la meva resposta en com millorar aquestes conductes. 

DIARI DE PRÀCTIQUES

FASE 4

AVALUACIÓ DE L'ASSESSORAMENT I MATERIAL APORTAT

1. Valorar l'adequació de l'assessorament.
2. Avaluar la participació dels infants.
3. Conèixer la satisfacció dels educadors.

Última fase del procés d'aprenenentatge per tant és importantíssim fer-una una avaluació interna de la intervenció portada a terme al llarg d'aquest pràcticum II. 

Els destinataris de l'avaluació són tots els agents implicats: infants de 6 a 12 anys, tutora del pràcticum (pedagoga i educadors.

Les activitats que es portaran a terme són: 

1. Reunió avaluativa amb la tutora pràcticum.
2. Reunió avaluativa amb els tutors dels infants.

             2.1  Valorar l'adequació de l'assessorament.
             2.2  Valorar la resposta dels infants.
             2.3 Valorar els resultats. 

    3. Sessió final amb els infants.

 

ASSESSORAMENT

     Segueixo amb l'observació i participació a l'estona dels deures, l'objectiu final tal com ja he comentat anteriorment és l'assessorament. 

Presenten les dificultats que recolliem en els informes escolars per tant he elaborat un document que pretén donar eines de detecció i intervenció davant de les dificultats d'aprenentatge, d'una banda d'aquelles dificultats que afecten més en les àrees instrumentals (comprensió lectora, expressió escrita i matemàtiques) i d'altra banda les dificultats conductuals (dèficit d'atenció, negació, rebuig, oposicionisme, etc) i emocionals, (ansietat, frustració, estrés, etc)  que es presenten en la majoria de casos i que són la base per aconseguir el progrés en les pròpies dificultats.  

Pilarin

Considero molt important la posició de l'educador davant d'aquest tipus de dificultats, és a dir, tal com he anat comentant al llarg de les pràctiques, són infants que porten una motxilla plena d'experiències pasades i presents molt greus. La seva situació vital no és normalitzada i per tant cal optar per una posició positiva i alhora emprar tècniques positives amb els infants. Amb això vull dir, utilitzar per exemple tècniques com l'alabança, el reforç positiu, per tal d'ajudar a l'infant a creure amb ell mateix. I en mica en mica millorar l'autoestima per així millorar el comportament.

 

EL SÍNDIC EN DEFENSA DELS INFANTS

Aquest matí arribo a la feina i quan m’assento al meu lloc de treball arriba una companya i el primer que fa és informar-me sobre una notícia que acaba d’escoltar a la ràdio.

El Síndic proposa a la Generalitat que potenciï l’acolliment familiar d’una banda i que vetlli pel seguiment i suport als infants acollits. Jo sento gran indignació sobre aquesta temàtica. Penso que TOTS els infants mereixen l’estima i l’afecte d’una família. I el responsable de vetllar per garantir aquest dret dels nens i nenes és el nostre Govern. Penso que no es pot jugar amb les persones sense veu i per tant es tracta d’una gestió que cal prioritzar. Si us llegiu la notícia de premsa veureu els esgarrifosos nombres sobre infants tutelats a Catalunya. I en contrapunt el nombre de famílies acollidores. No em vull estendre més, només m’expresso per recolzar la demanda que fa el Síndic i per exigir que es tingui en compte els petits i no tan petits que viuen als centre residencials.

Us recomano que hi feu una ullada, val la pena. Síndic i acolliment 

DIARI DE PRÀCTIQUES

FASE 3

ASSESSORAMENT DAVANT LES DIFICULTATS D'APRENENTATGE

actuar després d'observar

A continuació em plantejo els següents objectius:

1. Contribuir a la millora de les dificultats d'aprenentatge dels infants atesos.
2. Coordinar les actuacions d'assessorament amb educadors/tutors.
3. Acompanyar als infants al llarg de 5 o més sessions d'estudi.

Les activitats les portaré a terme amb la tutora, els infants i els educadors.

Tutora pràcticum

Exposició de l'assessorament/intervenció.

Educadors/es

Reunió amb els tutors per a fer les propostes d'ajuda, suport i orientacions.
Presentar un calendari de seguiment.

Infants

Sessió informativa per explicar la meva feina al llarg de les sessions.
Intervenció directa; aplicació de les tècniques establertes en l'assessorament.

 

 

LA PRESSIÓ DELS DEURES

Quan analitzo els informes escolars dels nens i nenes del centre, me’n adono que la majoria tenen descrites unes dificultats molt similars; es tracta de frases com poca destresa, gran dispersió, dificultats en l’expressió escrita, dificultats en la comprensió lectora, dificultats en la resolució de problemes, lectura amb poca fluïdesa,.. em preocupa que tots els nens que cursen educació primària del CA presentin dificultats i sobretot que tinguin un baix rendiment acadèmic. Quan parlo amb les educadores em corroboren la informació dels informes i a més, m’informen de les dificultats de comportament que presenten els nens a l’estona de fer els deures. 

Després de la primera sessió, encara estic més preocupada. He estat una hora i mitja amb dos nens de 9 anys. I he pogut observar que tenen aptituds acadèmiques i capacitat per aprendre però en canvi presenten les dificultats presentades anteriorment. Segueixo participant a les sessions de deures, i arribo a la conclusió que les dificultats que presenten responen a la situació personal de cada infant juntament amb les exigències desmesurades de les escoles amb aquests infants. 

Són nens i nenes que degut a la situació de risc viscuda, ara mateix passen un període de temps en un centre d’acollida temporal mentre es decideixi el seu futur. Per tant la prioritat per aquests nens és acceptar, o millor dit tolerar les exigències que li genera l’entorn (situació de risc, separació dels pares, adaptació a un nou entorn, trencament dels vincles...). Els infants que atenem, presenten estrés i gran frustració davant dels deures, d’una banda penso que és important pactar unes estones de reforç escolar al llarg de la setmana, però d’altra banda considero que el volum d’exigència acadèmica és desmesurada, la quantitat de deures que porten a casa posa més pals a les rodes en aquests nens i nenes que estant intentant superar una situació traumàtica. Aquests infants necessiten comprensió i suport emocional per a superar la seva situació personal, per a la llarga millorar les dificultats d’aprenentatge. 

Abordar-les sense tenir en compte la situació de cada infant pot dificultar molt el progrés d’aquests nens i nenes.