SÍNTESI AVALUATIVA

Per portar a terme aquest estudi interdisciplinari cal fer diferents accions; s’haurà de conèixer les condicions sociofamiliars a través d’entrevistes amb la família biològica, al mateix temps es programaran sessions de suport a la família (aquesta intervenció va molt bé per avaluar les habilitats parentals), caldrà posar-se en contacte amb tots els serveis on la família ha pogut estar atesa anteriorment. I el que és molt important programar reunions setmanals per a l’anàlisi i resolució de casos; una reunió on s’exposen els dubtes que generen els casos i s’acorden estratègies i recursos per a fer-hi front. La meva posició a la reunió és d’observadora. 

Itinerari de l’infant

A continuació exposo quin és l’itinerari que segueix un infant quan ingressa a un centre d’acollida fins que és acollit per un nucli familiar. 

INTERVENCIÓ SOCIOEDUCATIVA I COMUNITÀRIA

AL COSTAT DE L'EQUIP TÈCNIC

Una estança molt enriquidora i didàctica que comença amb una reunió amb la tutora per delimitar els meus objectius i el tipus de participació que portaré a terme. Acordem que durant aquest primer període de pràctiques mantindré un objectiu principal; conèixer el servei, amb tot el que això implica. I dos objectius específics (molt bàsics):

1. conèixer els procediments per al diagnòstic
2.  aprendre estratègies d’intervenció psicopedagògiques en el context: família i infant.

En tot moment han estat disposats a proporcionar-me suport, informació, estratègies i el més important motivació per seguir treballant amb energia en un camp de treball que necessita de professionals implicats amb la defensa dels drets dels infants.  L’espai compartit amb l’equip tècnic m’ha permès, seguir reflexionant sobre quins factors influeixen en la intervenció amb els nens i nenes, i també sobre quins indicadors cal tenir en compte per poder elaborar la Síntesi Avaluativa, és a dir el document que exposa tota la informació de la situació familiar de cada infant i on es proposa la mesura d’acolliment.

A més a més m’ha permès conèixer tots els documents reglamentaris del servei com és el Reglament de Règim Intern, el PEC, el PEI, els informes tutorials.

OBSERVACIÓ EN L’ESPAI DE JOC

Sessió lúdica de 45 minuts entre la psicòloga i un infant.

Precisament al centre d’acollida aproximadament un 30% dels infants atesos han estat víctimes de la violència masclista en el seu entorn familiar. Aquest fet ja és un indicador per a treballar amb l’infant les seves dificultats al respecte per això la psicòloga prepara unes sessions bimensuals amb aquest nen.

 

A continuació es mostren les notes de camp segons Patton (1987) i Jorgensen (1989). Entenc que les notes de camp poden fer-se llargues, però per la seva rellevància respecte a les caracterítiques del infants víctimes de maltractament masclistes, ho he considerat oportú. 

____________________________________________________________

21 de març 2013 – 11h

Sala de jocs del Centre d’Acollida la Dida. Sala de 20 metres quadrats amb parquet i colors càlids.  A una cantonada hi ha un escriptori i dues cadires. Hi ha un prestatge amb jocs de taula i jocs simbòlics per a nens de 3 a 10 anys. I al terra hi ha dues caixes amb ninots característics de l’edat de 3 a 6. 

Assistents: psicòloga del servei i infant de 5 anys.

Activitats que es produeixen: s’asseuen l’infant i la psicòloga a l’escriptori. Ell quan vol alguna joguina va buscar-la i torna a asseure’s.

Interaccions que es produeixen: (la psicòloga l’informa de la meva presencia. Ell assenteix amb el cap.) Agafa un ninot d’action man i diu “la figura es grande y dura”. (Ell agafa diferents joguines, una rere l’altre, una d’elles és una pistola i ens dispara repetidament a les dues. La psicòloga li proposa jugar a metges, li ofereix una figura trencada i li demana que li arregli, ell diu que no). (Ell es dirigeix a la caixa de ninots buscant alguna joguina en concret, però no l’ha troba, i agafa una aranya i li tira a la psicòloga, deixa l’aranya ràpidament i torna a agafar la pistola i ens dispara a les dues. Deixa la pistola i agafa quatre herois.) La psicòloga diu: “montamos una historia con los héroes?” (I ell munta una baralla entre els quatre ninots, un d’ells és un gegant. El joc acaba quan els tres ninots ataquen al gegant.)  La psicòloga diu: “siempre se enfadan, como tu en el cole”, el nen respon “si”. Ella pregunta “¿qué podrían hacer los tres héroes para no enfadarse con él?”, ell diu “no sé”. La psicòloga li proposa fer les paus a través d’algun joc, a ell li costa acceptar però finalment decideixen entre els dos muntar un partit de futbol.  Llavors es desplacen al terra i fan un partit cada un amb dos ninots. El joc d’ell és molt agressiu, en repetides ocasions ella li demana que jugui amb suavitat. Ell es cansa molt ràpidament de jugar i para de jugar. Llavors ella li pregunta si vol jugar amb el teatre. Ell agafa ràpidament la titella del rei, i comença a tocar-li el cul a la reina, llavors ell agafa un altre titella masculina i entra a l’escenari i diu: “voy a matar”. En aquest moment ell es posa nerviós i ell sol torna amb el joc de tocar el cul a la reina i ara li fa petons, la psicòloga que és la reina li diu que si segueix així trucarà a la policia. Ell diu “te voy a matar”, “muy mala”. Llavors la psicòloga li demana de fer les paus i ell accepta. La psicòloga li proposa anar cap al menjador a jugar a d’altres jocs amb els seus amics. Ell diu accepta i s’acaba la sessió.